La enciclopedia más concurrida de los últimos tiempos ha generado múltiples controversias y cómo no, fervientes declaraciones de amor. Analizamos los pros y los contras de la Wikipedia, una enciclopedia que lleva por montera la estrella más pinchada de nuestros favoritos.

Leer el artículo en tuexperto.com

La crisis ha hecho un flaco favor al sector inmobiliario, incluso al de las grandes ciudades con colosales proyectos de arquitectura. Es por eso que he recogido algunos de los rascacielos y edificios de bandera que tenían programada su construcción y que sin embargo, no verán la luz a ni a corto ni a largo plazo.

Lee el artículo en tuexperto.com

Durant aquestes últimes setmanes qui més qui menys ha pogut fer una revisió dels modelets i els pentinats que han lluït alguns a la primera comunió dels seus cosins, nebots o néts. A mi també m’ha passat. I no és perquè hagi tingut d’acomplir un d’aquests rituals de pega, sinó perquè estic donada d’alta a Facebook com tot fill de veí, exceptuant tres o quatre amics de pes que reneguen contra aquesta nova forma de posar a l’aparador tota la nostra intimitat. I no els hi nego la raó.

“Tens Facebook?” Si fins fa uns anys la pregunta de moda era allò de “Em dones el teu telèfon?”, ara, a les discoteques d’arreu clama la quasi obligació d’apuntar-se a les xarxes socials. Segons les últimes dades que ha oferit la companyia de Mark Zuckerberg (ell n’és el fundador), Facebook ha assolit més de 200 milions d’usuaris actius a tot el món. Una xifra que impressiona si tenim en compte que la xarxa es va posar en marxa per als estudiants de la Universitat de Harvard.

La proliferació de xarxes socials com Tuenti, Facebook o Xing (per citar-ne una dirigida a professionals) no és un fet trivial a Internet. No cal fer de gurú per saber que convé adaptar-s’hi i de fet, les empreses ja comencen a posicionar-s’hi i a donar a conèixer les seves activitats i promocions periòdiques.

Tampoc cal tenir una bola màgica per saber que alguns usuaris en fan un ús irresponsable que pot portar-los-hi conseqüències poc agradables. Fa cosa d’uns mesos, una amiga em va confessar que no sabia com dir-li a una altra que deixés de penjar fotos de les seves sortides nocturnes per alguns bars de Mollerussa i qui sap si part de l’estranger. Per més inri, el responsable de les instantànies perd el temps etiquetant fotos amb els noms dels seus amics (inclosos els que no ho son) i el que és més greu, sense consultar-ho ni restringir els paràmetres de privacitat del seu compte o perfil.

Això fa que al cap dels dies, el nostre Facebook s’ompli de bodes, batejos i comunions de persones que ni tan sols coneixem o que no voldríem conèixer. Però això ja son figues d’un altre paner. Per no parlar de les fotos de menors d’edat (els fills i els nebots dels facebookers) que viatgen sense miraments cap a totes direccions.

Un altre conflicte obert en el que es para poca atenció té a veure amb les aplicacions. Estem parlant de tot el que fa referència a omplir la data del teu aniversari, alimentar un gosset insistent i virtual, respondre preguntes sobre els teus amics o fins i tot regalar un vermut de pega. Quan accedim a aquestes aplicacions, sovint generades per empreses amb molt ànim de lucre, posem a la seva disposició totes les nostres dades (les fotos de la comunió del nen incloses) i les de tots els nostres contactes, per a que ens continuïn oferint publicitat dirigida i qui sap què més.

En aquest sentit, no hem d’oblidar que Facebook és un negoci que com tots els de la seva classe, busca enriquir als seus fundadors (que per alguna cosa hi han treballat). No obstant, com a usuaris intel·ligents hem de saber gestionar la nostra privacitat i guardar-la amb recel. Perquè és nostra.

Foto de: Industrial Lord & Mano / Publicat a Platònic.cat